TRAVESSADA PER
LA SERRALADA CONQUENSE
- AGOST 2000 -
Primer dia
De camí entrarem a la ciutat de Conca per comprar un matalaf aillant per Rafa que se li havia oblidat, i d'allà anarem a visitar "Las Torcas de los Palancares" i "Las Lagunas de la Cañada del Hoyo".
Les torques, una miqueta rotllo, però els estanys, encara qu'ens tocà pagar, varen estar molt bé. Ens deixaren fer la visita amb bici i ens puguerem banyar, en pilotes és clar.
En realitat son torques en que'l nivell freàtic d'aigües subterrànees les inunda permanentment. Molt boniques. (Foto)
Eixa nit dormirem en un refugi, no guardat, que increiblement estava lliure. (Foto) Es tracta de la casa forestal de l'Alconera dalt de la mola de Las Majadas i d'Uña. Arrivarem en cotxe i al dia següent el deixarem en Valdemeca on començariem la circular, bellísima, de cinc dies de durada.
1ª Etapa.
Eixirem de Valdemeca direcció norest, pujant, és clar. Dinarem al Mas de Valltablado de las Salinas que li entrarem pel nord (Foto) havent passat per un altiplà, "Las Camareras del Rincón de Palacios", que no ho coneixiem.
Dinarem al Mas (Foto) parlant amb el pastor que goberna un ramat increible de vaques i bous braus, en realitat goberna un parell de gossets que ho fan tot. El ramat pasturava, mentrestant, al voltant nostre. Hi hagué que no li sentà molt bé el dinar, pel acollono, és clar, mancaven ulls per veure si s'acostava alguna per algun costat. Menys mal que'ls gossets estaven molt atents i amb una mala llet desproporcionada les portaven per on volien. Admirable.
Per la vesprada, travessarem "la niña bonita" (Foto), fins el Pajar de Canelo i d'allà pujarem al "Monte de Valdeminguete" per agafar, cara avall, una trialera, antic camí desaparegut "La Escaleruela" (Foto), que'ns empalmà amb un altra per la Serra de l'Aigua. Aquesta part del recorregut, tot per senda ciclable és una passada i ens porta a tota una xarxa hídrica de rius i riuets que'ns fan llevar-mos les sabates i caminar per dins l'aigua una estona sí, un altra també (Foto).
Arrivarem a boqueta nit a la "Herrería de los Chorros" on hi ha un font "fuente de la Herrería" i un refugi, no guardat, com el que dormirem la nit passada, però aquesta vegada no tinguerem sort i uns "domingueros" l'ocupavem amb les seues tauletes de camping, el "pedaço" de radiocassette i los chunguitos o algún altre paregut sonant a tota castanya. Optarem per continuar un trocet més fins "Fuente Isabelo" on ens costà trobar un lloc plà per dormir. Feu una nit formidable, dormirem sota els pins (Foto).
2ª Etapa.
Aquest dia penetrarem per tot el cor de la Serralada entre Guadalaviar i Tragacete, "La Sierra de Valdeminguete", lloc impresionant i salvatge que'm vaig proposar recorrer-lo quan ho patejarem Vicentico i jo a la famosa Checkpoint. En bici encara és més bonic. Ferem uns descensos per pistes emboscades que'ns deixaren bocabadats i amb l'impotencia de no poder expresar amb paraules aquella sensació. Recorde qu'algú va dir "- Veges com contes açò !".
Vinguerem a eixir a una pista molt important, raro és que no estiga asfaltà encara. Seguirem aquesta pista cap al nord, passarem el "Collado del 19" i la continuerem fins el "Collado Manchego" on agafarem altra pista que'ns portaria a una Vall paradisíaca, Valmelero (Foto). Açí, en altra ocasió, vegerem un ramat de cèrvols creuant-la. Punt d'obligada masturbació.
Aquest dia teniem una bona llonganiça de distancia i de desnivell, però els llocs per els que passarem compensarien el patiment físic.
D'aquesta encisadora vall i desprès de travessar la carretera que va de Masegosa al naiximent del Riu Cuervo, s'endinsarem per una pista mig desapareguda, on ferem el master de conducció de bici per pedregal de tamany mitjà i gran, algú li costà un refregó per terra. Baixavem per dins del barranc del "arroyo Mailloso". En un punt determinat i fent ús de la navegació per estima amb bruixola, conseguirem eixir a un alt on hi ha un corral de borregos i una pista més important que ens portaria fins al poble de Lagunaseca baixant pel riu "de la Hoz". Quina baixà ... !. Et donen ganes de parar per veure l'entorn tan bonic, però alhora estas disfrutant tant de la mateixa baixà que no hi pots.
Dinarem i s'avituallarem a Lagunaseca, hi havia bar i tenda de queviures, també gaudirem de veure, sols veure, una colla de xotes, quines xotes ... !, cent per cent, que diu Vicentico, de set o huit que ne vegerem, no hi havia cap roin. Lagunaseca. Ja ens passà el mateix a Vicent i a mi quan passarem per açí. En aquella ocasió sols n'eren dos, però també, cent per cent. Es veu que quan arrives aquest poble ja comences ha tindre el cervell amb la glucosa baixa i ja se sap que quan manca la raò ... la faba ..., en fí no rima però és igual, ja m'enteneu.
Desprès de dinar pedalejarem a Masegosa, hi és al costat, i d'allà baixarem pel barranc del "arroyo de la Veguilla", la famosa baixà aquella del "- hombre de Dios, hombre de Dios ...", un "güelo" que no ens volia deixar anar per ahí perquè deia qu'estava molt mal "-pero si por ahí han caido de peñas y de tó...". Està molt bé i coincideix amb un tram del GR-66. Ens porta fins la "Laguna Grande" prop del Tobar. Açí pegarem un altra nadaeta en pilotes, com cal. Lloc d'interés paisatgistic (Foto).
D'açí, fent una pujaeta, per passar prop del cim del "San Cristóbal", i per dalt d'un altiplà, "El Palancar", arribarem al lloc de vivac més impresionant de tota la ruta. Peña Rubia (Foto). Dalt d'una línia de cingles a sobre del riu Cuervo i Solán de Cabras. Un paisatge a vista d'au. Es pert la vista per les muntanyes de boscos verts en quasevol direcció que mires, i cap avall es veu i es sent el rumor de l'aigua del riu botant entre les pedres. Es per a tornar-se boig. També el calificaria de masturbació obligada, llançant la llet penyasegat avall.
3ª Etapa.
A la matinada, baixarem a desdejunar al mateix balneari de Solan de Cabras per un camí fet per a que els turistes pujen al "Mirador del Rey" i a la "Cruz de Peña Rubia", lloc on dormirem, sota una creu monumental. Aquest camí, d'allò més empinat, comença en una senda poc ciclable i després es fa més ampla i ciclable.
Després de dos kilòmetres, l'esmorzar a Puente Vadillos, on ens tornaren a clavar al mateix bar que ja ens havien clavat feia temps i, és clar, no s'enrecordavem.
L'objetiu de l'etapa d'avui era recorrer, per dins, la "Hoz de Tragavivos" ("...que no hay camino ni senda que la recorra"), fins a Sta. Cristina i d'allà, per dalt la muntanya cap al sur, arribar a Cañizares o bé, segons pugerem, a Fuertescusa.
Ja sabiem que no hi havia camí ni senda, però sabiem que hi ha un canal de trasvassament d'aigua qu'eix de l'embassament del Molino de Chicha (Foto) per arribar a la Central Eléctrica del Infiernillo en Sta. Cristina, i puguera ser que mitjançant aquesta construcció ens permitira endinsar-mos en aquest desconegut paratge.
Efectivament pugerem recorrer-lo, però a peu, amb bici era massa arriscat perquè teniem que caminar per la voreta mateix del canal, molt estreta, per un costat l'aigua amb una forta corrent i per l'altre un bon pati que diguem en escalada quan n'hi ha una bona caiguda (Foto). A més a més, les bicis anaven carregades amb bultos. Ferem, aquesta vegada, el master de funambulista. Caminavem concentrats amb la mirada fixa a la corniseta i, de tant en tant, a una veu tots paravem per admirar el paisatge. Així, ferem 3 o 4 kilómetres d'anada i el mateix de tornada pel mateix puesto. Es quedarem a kilòmetro i mig de la Central de Sta. Cristina. Vegerem, doncs, "El Estrecho de Madereros" i "La Hoz de Tragavivos", aquesta coronada per una nombrosa colònia de voltors. Encara sería mes bonic fer el recorregut per dins el riu, amb pous i remansos. El Guadiela, que més endavant passa pel Balneari de Alcantud.
Bé, la resta del dia la passarem dedicats a la vida contemplativa a una platjeta de l'embassament del Molino de Chincha. Entre nadaeta i nadaeta, una foto en pilotes (Foto), dinarot de sidrons amb choriço, una becadeta, una caguerà al vol, etc... Els fardatxos ens miraven amb envetja.
A última hora, ens vingueren les presses per arribar a Fuertescusa. De Puente Vadillos, a 3 km. per carretera cap a Cañizares agafarem, en un alt, una pista que puja a "La Nava" i en una baixà, tan impresionant (casi 300 mtrs. de desnivell) com perillosa, (José es marcà un hòstia que li feu portar la mà envenà la resta de dies), arribarem pràcticament de nit a Fuertescusa. Menys mal qui hi havia lluna plena. Això sí, ferem un bon soparot amb carajillo inclòs al hotel de Fuertescusa. Ho porta un d'Algemesí que semblava que'ns coneguera de tota la vida. El poble estava en festes, el restaurant hi era plé, i quin catipén fotriem que'l fulano aquell ens comminà, més que convidà, a dutxar-mos i ho disposà tot a tal efecte. Ens dutxarem al canviador de les cambreres, no se qui portava més comboi si elles o nosaltres. El mal és que ens tornarem a posar la mateixa roba, tipus vaquer del salvatge oest. Aminorarem l'efecte amb el desodorant que les xiques tenien allà.
Hi ha que dir qu'aquell tio estava molt interessat en promoure activitats de senderisme i bicicleta de muntanya, de fet tenia allí uns panels informatius amb mapes i rutes a peu i en bici de diferents dificultats, il·lustrades amb fotos, etc...
Eixa nit ens costà trobar el lloc on ajocar-mos, ho ferem per les afores del poble.
4ª Etapa.
Avui fariem Fuertescusa - Las Majadas i vivac al mig mateix dels Callejones. La eixida, com sempre "caramuntet" per rebasar una cresteta i baixar al "Puente de las Lebradas", racó molt bonic al riu Escabas (Foto). Després, sols teniem que fer una pujada una mica llargueta, 500 mtrs. de desnivell, i pràcticament ja tindriem tot el peix venut. En arribar dalt, llanejar per un altiplà amb xicotetes oscil·lacions de nivell i prou.
La pujada eixa ens humillà de tal manera que gran part la ferem a peu, no sols era llarga sino empinadísima i el que no estava previst era que se foterem quasi tota l'aigua que portavem, un parell de litres per barba. Totes les fonts que marcava el mapa, encara que no estigueren a vora del camí, les cercarem. Seques. El sol queia més bèstia que mai i damunt de tot hi havia tal enramà de pistes que'l traure el plànol tant a sovint ens dificultava molt l'avanç. Arribà un moment que ja no tenia clar on estavem, ja no sé quants kilòmetres de bosc pasariem. Cadascú es racionava la poqueta aigua que li quedava. La llengua i els llavis s'et quedaven apegats. La sensació psicològica de manca d'aigua es pitjor que la propia deshidratació.
Arribarem a un punt on reconeixerem allà avall un poblet, Poyatos, el que ens va permetre situar-mos exactament al plànol. De tota manera la falta d'aigua ja era molt preocupant. Cada colp les esperances de trobar-ne avans de la "Fuente de la Tia Perra" se'n anaven disipant. Ens quedava la font de la Toba, si era seca podiem donar-se per morts perquè desprès venia una pujada que podria ésser la puntilla. Ja ningú feia bromes. Quan arriben al lloc marcat on deuria d'ésser la font en questió, res, tot sec. Ja ningú parlava. A saber cadascú el que pensava. De sobte, al girar un revolta del camí, Rafa cridà "-Mira !" amb una veu desgarradora que tallà el silenci. Vaig alçar el cap i la visió que vaig tindre encara la conserve gravada a la memòria, un gran doll que brollava amb força. La font de la Toba. El cartògraf del CNIG no la situà correctament al plànol i no sap el susto que'ns va pegar. En un primer moment, inclús vaig pensar que's tractava d'un espillisme. No cal dir el festival que muntarem al instant (Foto). D'açí al següent punt, ho ferem xiulant.
El dinar ho ferem a la zona d'esplai de "La Fuente de la Tía Perra" on puguerem traure-li's un meló de tot l'any als nostres veins de taula, una familia molt nombrosa que no vulguerem cobra-mos res per eixe meló que'ls havia sobrat. Per cert, qué dolç i qué bò qu'estava.
Avui no ferem migdiada, però sí que de camí a Las Majadas ferem una cagada al vol de germanor, tots alhora. Quedava poquet de troç, encara així s'emboscarem i passarem per "La Fuente de las Muchachas" i per una trialera plena de punxes d'efecte retardat qu'encara ens va permetre arribar d'allò més bé al nostre destí, la Posada del "Bon Jons" (Las Majadas). Hi ha que vore com han remoçat el poble, es veu que la peli del "Bon Jons" (James Bond en veu de l'amo de la posada. Un personatge molt curiós.) li'ls ha deixat una bona morterà de pasta. Soparem eixe "pedaço" de morteruelo que'ns torna boixos.
El vivac el ferem, com estava previst, als Callejones. Una maravella (Foto).
5ª Etapa.
Arrancarem molt tard, vora migdia. Ferem les fotos de rigor (Foto) i marxarem. Hi ha que dir qu'han desmuntat tots els decorats i plataformes de filmació de la pel·licula, però no han tingut molta cura en deixar-ho tot com se'l trobaren.
Aquesta vegada rodarem la mola per la part nord. Estiguerem al racó del Alero i s'acostarem també al puntal del mateix nom per veure la panoràmica que hi ha des d'allà. Aquest racó queda fora del pas de quasevol recorregut i tal volta per això vegerem gran cantitat de cèrvols, a pesar de qu'era migdia. Potser es refugien en aquesta raconada.
Dinarem a la font de l'Agüerillo. Un migdiada curta i cap a l'est pujant al Majadal de las Torquillas per a baixar com Kamikazes cap a Huélamo pel camí de las Torquillas a empalmar amb el de las Majadas. Açí, Javi trencà el transportí (Foto), (Model Ameba, d'eixos que s'enganxen a la tija del sellent. El segon que trenquem. Com el model POTSER Evolution II no han parit cap.)
Arribats a aquest punt, carretera Uña-Tragacete, ferem el final de la ruta pedalejant per carretera fins Valdemeca. El traçat inicial anava cap al sur a cercar travessar la Serra de Valdemeca pel Coll Aparicio i baixar al poble de destí pel Arroyo del Horcajo, però açò a banda de molt aventurat tenia una pujada de dos parell de collons i decidirem l'opció més light contant que encara ens restava el viatge de tornada en cotxe fins València.
