Estil
de Travessades
Vivac , Perol i Fogueret |
Açí teniu els detalls de la tècnica evolucionada qu'ens permet realitzar llargues travessades, per terreny desconegut de muntanya, amb les màximes garantíes ...
FILOSOFIA DE NAVEGACIÓ |
| Tota la tècnica està dirigida a gaudir al màxim del recorregut per muntanya sense preocupar-se en exces pel punt d'arribada. Amb tal motiu hem evolucionat cap a la màxima autonomia perquè pugam variar els plans originals segons ho demane el mateix entorn. Portem el necessari per passar la nit a quasevol lloc, per pedalejar de nit, i per menjar varios dies sense tocar cap zona urbanitzada. D'aquesta manera pedalejem guadint de la mateixa ruta sense l'estress de pensar en els kilòmetres que'ns resten per arribar al lloc previst, la qual cossa per experiencia saben que no et deixa apreciar la bellesa del entorn en eixos trams finals de recorregut. Tampoc et preocupa que's faça de nit perquè pots ajocar-te on et demane el cos i no has de cercar el poblet amb hostal, etc., i el mateix per menjar. Ara bé, una cossa no lleva l'altra, nosaltres dissenyem les rutes amb etapas amb un principi i un final però ens queda la llibertat d'entretindre-mos a un lloc que'ns ha paregut idílic. Pel mateix, si passem per un poblet on podem fer un dinar o sopar una mica diferent, deixem aparcat el perol i el fogueret per a més endavant i es possem cegos de menjar i veure. |
ILUMINACIÓ |
|
 |
|
| El frontal s'ha convertit en un aparell imprescindible a les nostres rutes. El portem inclús a les rutes d'un dia sencer quan es tracta d'un recorregut inèdit, no seria la primera vegada qu'es compliquen les cosses i acabem de nit. Serveix tant per rodar de nit amb la bici com a per les labors pròpies del vivac en les llargues travessades. Per rodar de nit no hi ha res millor qu'el frontal, perquè posat al cap sempre il·lumina allà on mirem i la llum no tremola, les llums fixades a la bici, pel contrari, sempre il·luminen al recte, la qual cosa en muntanya no és lo ideal, i a més tremolen massa pel moviment de la bici. Això sí, es més que aconsellable utilitzar bombeta halógena per l'alcanç, vora cent metres que'ns permeteix rodar, pràcticament a la mateixa velocitat que de dia. Per les feines del sopar i el vivac seria prou amb bombeta normal de més duració. Hi han frontals amb la possibilitat de combinar els dos tipus, però son més cars, és clar. Portarem sempre al menys una bombeta de repost, normalment aquestos frontals tenen un receptacle per portar-les. El tipus de bateria és variat, aconsellem el de més capacitat que de més a menys va des de la bateria Ni-Cad recargable, la de petaca alcalina i les menudes LR6 també alcalines. Per les menudes existeix un acoplament especial per tal de clavar-les al lloc de les de petaca. Està bé comptar amb totes les possibilitats per tal de trobar recanvis a quasevol poblet de muntanya en el cas de les llargues travessades. | |
VIVAC |
||
 |
|
|
| Aquest material deu ésser l'específic per a la climatología concreta de la ruta. Nosaltres fem servir aquest tipus de sac pel estiu, i un altre de ploma a quasevol altre material amb temperatures de confort per baix dels - 15º C per l'ivern. Aquest últim ja se'n va vora els 2 Kg. La funda de vivac es molt important per a la nostra filosofía de viatges, ja que no gastem tenda de campanya que a més de ser voluminosa i pesada per anar amb bici no et permet veure les estreles. Avui els materials en que es construeixen aquests articles permet dormir amb el sac a l'intempèrie amb tota garantía de confort. La funda sols la gastarem en cas de pluja, diriem que és un impermeable per al sac. No cal gastar-la per la rosada, ja que els sacs normalment estan preparats en la seva capa externa contra eixa humitat. La podem utilitzar, també, en cas de necessitat pel fret, ja que ens donarà un increment de vora 2º C a la temperatura de confort del sac. Fer-ho sols en cas de necessitat perquè amb la funda, la transpiració del cos s'evacua amb més dificultat i per tant podem acabar banyats interiorment, entre sac i funda. Hi ha que procurar tindre el nas en l'alineació dels forats de sac i funda, així serà més dificil la condensació dintre del sac producte de la respiració. El matalaf aillant col·labora en gran mesura, més del qu'es puga pensar, en la temperatura de confort, sense ell ens baixaria fins uns 4º C, per tant no penseu que'l seu objecte és estar blanet, sino aillar del terra. Les millors son les auto-unflables, el que passa és que a banda de ésser més cares, també son més pesades. Es molt important cercar un lloc ben plà, perquè del contrari i a causa dels moviments naturals de canvi de posició durant la nit podem acabar fora del matalaf i per tant perdre el seu aillament. És clar que si el oratge amenaça pluja el millor es cercar un cobert. La funda en cas de pluja la fem servir quan ja estem establits i a mitjan nit comença a ploure. | ||
CUINA |
||
 |
|
|
| No sempre de bocata viu l'home. Aquest sistema ens ha canviat la vida de les nostres travessades. El fonament d'aquest sistema és l'autonomía. Pots portar quantitat de racions de menjar liofilitzat amb sobres, cadascu sol pesar uns 80 gr., molt menys qu'un bocata, es evident, i l'únic requeriment és trobar una font on parar a desdejunar, menjar o sopar. La disminuciò de pes en relació a la seua rentabilitat calórica es deu a que li han llevat l'aigua, però això mateix és el que nosaltres trobem pel camí. És rapid, normalment un parell de minuts els "Sopinstant" que'ls fem servir habitualment com a primer plat, i de 5 a 10 minuts els segons plats, avui en dia hi ha una gran varietat de plats i de marques diferents. El perol ha de ésser d'una mesura adecuada a la quantitat d'aigua que'ns indiquen els sobres de liofilitzats qu'anem a gastar. La tapa del perolet és gasta per fer arribar la ebullició més ràpidament i per tant amb menys consum de gas. El desdejune el fem a base de llet condensada o llet en pols, també hi han sobrets de café. El fogueret és molt lleuger i cap en una mà, en té diferents tamanys de càrreges, la més menuda ens dura perfectament tot un cap de setmana, inclús 3 dies. Hi han dos tamanys més per a llargues travessades. De coberts, fen servir cullera, forqueta i navalla. Els pots dels rodets de fotografía ens venem molt bé per guardar sal, sucre, allets, timó, etc... Hi han de diferents colors per identificar ràpidament el seu contingut. L'oli el guardem en una ampolla de plàstic amb un tap de rosca. La fregada la fem sense sabó amb un fregallet d'aquells verds. La neteja es produeix per arrosegament mecànic, més ecològic. Ultimament, una miqueta cansats del mateix sabor d'aquestos sobres de liofilitzats, estém experimentat uns menús ràpids preparats per nosaltres mateixos. Més endavant inaugararem una secció dedicada als menus de campanya. | ||
ORIENTACIÓ |
||
 |
|
|
| Aquest material a més de portar-ho es necessari utilitzar-ho correctament. Els plànols sempre que puguem, encara que'ns costen més diners, és preferible que siguen de l'escala 1:25.000 on 1 km. ve representat al mapa per 4 cm. Teniu molt amb compte l'orografía del terreny. Les curves de nivell i l'informació hidrogràfica és fiable, peró els camins, i pistes de muntanya potser qu'hagen desaparegut i pel contrari, potser que trobeu camins o pistes noves que no hi son al mapa. Açò pot portar a despistar-mos completament, és per això que recomane fixar-se amb l'orografia més qu'en els camins i bifurcacions com a punts de referència. L'altímetre, en cas de dubte ens pot servir per a precisar la situació si hem tingut la precaució de fixar-lo correctament als punts coneguts. En un mateix camí que puja podem determinar pel altímetre a quin punt exacte es trobem, i a quina altitud deurem de trobar la bifurcació següent. El ciclo-computador també, és clar, ens ajuda a mesurar distàncies recorregudes de vegades suficient per guiar-mos en la nostra ruta. La brúixola ens servirá per orientar el plànol, la part de dalt del mapa sempre correspon al nord, així que si posem la brúixola damunt d'ell deurem girar sobre nosaltres mateixos fins fer coincidir que l'aulla roja apunte cap a dalt del mapa i estiga perfectament alineada amb les ratlles nord-sur que travessen el plànol. En aquest moment tenim el plànol orientat, aleshores les montanyes, barrancs, orientació dels camins etc... deuran coincidir amb els representats al mapa. La brúixola també ens pot donar la situció exacta si tenim a la vista dos punts coneguts, es tracen les visuals a eixos punts en el plànol i per triangulació ens dona la nostra situació. També amb un sol punt conegut i l'altitud o altra referencia segura podrem calcular la situació. Aconselle a deprendre les nocions bàsiques de l'orientació a la muntanya, és veritablement útil a les nostres eixides. Els prismàtics, si bé no son inprescindibles, ens poden ser d'ajuda per identificar referencies molt llunyanes, petits poblets, torres forestals, casetes de vigilancia o repetidors de dalt dels pics. Junt amb aquest material portem alguns elements de seguretat com el xiulet, l'espill de la tapa de la brúixola, una manta tèrmica, i algo de menjar de sobra pel cas de perduda total i tindre que passar la nit a la muntanya. No se'ns ha donat , encara, eixe cas però coneixem gent que sí i nosaltres mateix hem estat aprop més d'una vegada. | ||
TRANSPORT |
||
 |
 |
|
| Desprès de carregar-mos tots els models de transportí que hi han al mercat, la qual cossa no és d'estranyar ja que tots ells estan pensats pel ciclo-turisme i no pel MTB, hem parit el nostre disseny, que per el moment ha donat un resultat impecable. Es tracta d'una bossa estanca, d'aquelles per espeleo, rafting, o similar acoplada a una sencilla estructura d'alumini que va unida a la bici per una part a la tanca de la tija del sellent i per l'altra als rails del mateix sellent. El pes va més endavant, no existeix l'efecte palanca, es controla molt millor la bici. L'hem provat en les condicions més dolentes, baixades a sac amb pistes plenes de pedres de tots els tamanys, etc.., en raò no ens han durat els altres sistemes, i perfecte. Desprès del primer prototip ferem uns xicotets canvis per millorar-lo creant el que anominen POTSER Evolution II. Dalt de la bossa estanca enganxem el matalaf aillant com es pot veure a les imatges. En aquest moments tenim en fasse d'estudi el que serà el POTSER Evolution III on el principal canvi serà el estar dissenyat per una bossa una miqueta més gran que l'actual. A la bossa estanca portem tot allò que volem protegir del aigua, pluja, riuets, etc. com és el sac, la funda de vivac, la roba seca de descans i el culotte, maillot i mitjons de recanvi. La resta del equip, el qual podem utilitzar durant el viatge, el portem a la motxila. L'aigua en camel-back si ens queda espai lliure a la motxila o bé en bidons del tamany més indicat segons el terreny. | ||
